L’orella

Els nens que neixen amb fissura palatina (vel del paladar o vel i paladar) han de tenir un seguiment otològic precoç i regular.

Perquè és necessari aquest seguiment?

L’orella està formada de varies parts:

• Orella externa que inclou pavelló auditiu i conducte auditiu extern.
• Orella mitjana que inclou el timpà, caixa timpànica (contingent la cadena ossicular) i la apòfisis mastoide.
• Orella interna, òrgan auditiu (còclea) i òrgan de l’equilibri.
• L’orella mitjana funciona con un amplificador i un sistema de transmissió del so.
  L’orella interna transforma el so (ona mecànica) en una senyal elèctrica, transmesa per el nervi auditiu fins les zones centrals de l’audició (cervell).
• L’orella mitjana és un conjunt de cavitats plena d’aire. Aquesta ventilació es porta a terme amb la trompa d’Eustaqui i és essencial per equilibrar les dues parts del timpà, el que permet una bona transmissió dels sons de l’orella externa a l’orella interna.

El sistema de ventilació no és un sistema inert sinó un sistema dinàmic.

De fet, la mucosa de l’orella mitjana proporciona un intercanvi permanent de gasos que normalment condueix a una disminució constant de la pressió en les cavitats de l’orella mitjana: aquesta “consumeix” aire, i la funció principal de la trompa d’Eustaqui és restaurar l’equilibri entre la pressió externa (atmosfèrica) y la pressió de l’orella mitjana.

La trompa d’Eustaqui és un conducte cartilaginós que s’estén des de la part posterior de les fosses nasals (càvum, zona de vegetacions) fins a la caixa timpànica. Aquest conducte s’obre gracies a la contracció dels músculs: el tensor i elevador del vel del paladar. Aquests músculs generalment es contrauen durant la deglució i el badall. La fissura palatina es forma molt aviat en la vida fetal (sisena setmana de l’embaràs) i per tant causarà anomalies en l’estructura cartilaginosa, la forma i orientació de la trompa d’Eustaqui. La inserció i la funció dels músculs del vel del paladar també es modifiquen.
Des de el naixement, aquest mal funcionament causarà una manca de ventilació de l’orella mitjana i generarà una pressió negativa “darrera” del timpà que causarà l’aspiració de líquid: otitis mitjana serosa.

Aquest vessament no és una infecció, sinó una inflamació que sovint és indolora i no provoca febre.

L’otitis mitjana serosa té tres possibles conseqüències :
Una atenuació de la transmissió del so i, per tant una disminució de l’audició, que pot afectar al aprenentatge, i en particular al llenguatge. Infeccions secundàries, és a dir, otitis mitjana serosa.

Un debilitament del timpà

La segona conseqüència d’aquesta disminució de la pressió és una “aspiració” del timpà que es deformarà, retraurà o perforarà progressivament. Aquestes complicacions del timpà de l’otitis mitjana serosa i la pressió negativa generalment passa després de varis mesos o anys d’evolució.

Com es vigila?

Els timpans han de revisar-se regularment amb microscopi per un Otorrino.

L’avaluació de l’audició és possible a qualsevol edat amb proves adaptades a l’edat del nen.

Quins són els tractaments per l’otitis mitjana serosa?

El tractament pot ser mèdic o quirúrgic. Els nens que neixen amb fissura palatina gairebé sempre tenen inicialment una sortida de líquid espès i són resistents al tractament mèdic. Per tant, el tractament quirúrgic es proposa des de un principi i consisteix a col·locar “drenatges trans timpànics” també anomenats “diàbolos”..

Aquests drenatges es col·loquen durant l’anestèsia general prevista per la cirurgia del paladar. Hi ha varis tipus de drenatges, es diferencien en, mida, material i duració del manteniment.

Nosaltres preferim inicialment col·locar drenatges de curta duració, aquests cauen sols al cap de 6 a 8 mesos.

Si hi ha una recaiguda de l’otitis, els drenatges es tornen a col·locar i l’elecció del tipus de drenatge depèn de l’edat del nen, de l’espessor del líquid, l’estat del timpà i de l’elecció dels pares després d’haver estat informats.

Els drenatges tenen un rol pal·liatiu i només l’evolució de la trompa d’Eustaqui permetrà millorar de manera duradora i definitiva l’aeració de l’orella mitjana. Cap examen pot encara predir quant durarà la disfunció de la trompa d’Eustaqui i només l’examen amb microscopi dels timpans permet vigilar i esperar una millora.

L’alteració de l’orella mitjana per els drenatges permet esperar aquest moment i evitar complicacions més greus: perforació dels timpans, (deformitat i enfonsament) i colesteatoma, tumor epidèrmic (de pell) que es forma sovint a partir de la retracció del timpà portant a una destrucció progressiva dels components de l’orella: cadena ossicular, ossos que protegeixen el nervi facial, meninges temporals i vasos grans que passen a través de la mastoide. Aquestes complicacions sovint requereixen una cirurgia que permet reconstruir la cadena ossicular, la caixa timpànica i reforçar el timpà.

La freqüència d’aquestes complicacions s’ha reduït significativament des de l’ús dels drenatges i per les cures que permeten actuar directament sobre els músculs que obren la trompa d’Eustaqui, reeducació ortofònica, cures termals, aerosols, auto insuflació…